Introducció (Arquitectura)

El modernisme a Catalunya és molt més que un simple moviment estètic i no el podem entendre com un estil o una moda que es va adaptar a l’arquitectura i a les arts decoratives seguint els models de “l’art nouveau” internacional. De fet, El modernisme és un projecte cultural ampli que va significar una renovació de la tradició amb una mirada moderna i cosmopolita[1].

Així, doncs, quan parlem del modernisme a Igualada, estem parlant d’un corrent artístic que renova molts aspectes de la vida ciutadana amb la vessant popular, entenent com a popular el fet de que l’estil fugi d’ésser monopolitzat per organismes oficials (Església i Ajuntament) i trobi també representació en elements de la vida privada de la gent i de les entitats socials i públiques[2].

Per primera vegada a la ciutat, d’un estil no solament en tenim manifestacions de caire sumptuari, sinó que arriba als detalls més privats de la vida de la gent.

Demostra aquest fet que la ciutat o el ciutadà igualadí va variar el seu posicionament davant la producció artística. Tenim un estil que ja no és un producte llunyà dirigit i consumit per les classes dirigents, sinó que el troba en tot allò que té a tocar i que pot embellir o dignificar la seva pròpia vida. El modernisme igualadí es desenvolupa en totes les disciplines, aconseguint una percepció d’embolcall artístic per a una època.

Si observem els sectors econòmics de la ciutat tenim: els professionals liberals, els comerciants, els adobers i els tèxtils, sectors clàssics en l’estructura econòmica igualadina. El modernisme l’arquitectònic, que és el que ara ens ocupa, es potenciat pels professionals liberals, els comerciant i els adobers, tot i que, com veurem, també està present dues de les grans entitats de la ciutat, una la burgesa: el Cercle Mercantil i l’altre l’obrera: l’Ateneu Igualadí.

En aquest modernisme arquitectònic podem observar, a nivell local, dos períodes, un que va del 1899 al 1910 i el que va del 1911 al 1920. Aquest dos períodes corresponen a dos maneres d’entendre la arquitectura i la decoració. També responen dos tipus de promotors diferents, el primer pertany a les professions liberals i comerciants, mentre que el segon predominen el adobers.

Si mirem els autors d’aquest modernisme arquitectònic local no hi han els grans arquitectes representatius del modernisme català. Aquest fet condiciona la projecció de l’estil a la ciutat, el modernisme igualadí no beurà de les fonts directes, sinó de les transcripcions que faran els arquitectes i mestres d’obres del que han vist d’aquest estil en el focus principal, Barcelona.

Passar a ► 1. L’arquitectura modernista


[1] Mireia Freixa i Teresa –M Sala, El modernisme i les flors. De la natura a l’arquitectura. Museu Esplugues de Llobregat. Museu d’Art de Cerdanyola. Diputació de Barcelona. Barcelona, 2019. P. 11

[2] El modernisme va arribar a tots els aspectes de la vida d’una comunitat, no sols per l’intent que comportava d’inserir l’art a tota la societat, que coincidia amb una voluntat global de renovació i d’autenticitat, sinó perquè se sobreposava a una actitud absolutament paral·lela de retrobament d’una nacionalitat i una expressió cultural pròpia. Així s’explica que tingués un abast tant popular tant llarg i profund.  Oriol Bohigas, Reseña  y catálogo de la arquitectura modernista. Editorial Lumen. Barcelona, 1973. p. 241