Introducció (Interiorisme)

Si l’arquitectura modernista va embellir la ciutat i mostrava, a peu de carrer, el posicionament social de qui la construïa. L’interiorisme és la prolongació d’aquest posicionament, tant d’una manera més pública, amb la decoració dels portals o de manera més intimista amb les decoracions dels interiors dels habitatges.

És probable que l’interiorisme catalogat, sigui la punta d’un iceberg del què va ser realment. La constància d’existència de botigues de l’estil, avui totes desaparegudes, són una prova d’aquesta idea. Els canvis moda, la poca valoració del que es té i es veu cada dia, sense contextualitzar-lo en l’època, va fer, segurament, que es perdessin voltes d’aquetes decoracions.

Potser també un altre factor va ser l’anonimat dels artesans que les van executar. Sabem poc de qui treballava a Igualada, de quins eren els seus models, i de què van fer realment.

Si l’arquitectura es desenvolupa en dues etapes, l’interiorisme es concentra més en el que seria la primera etapa arquitectónica (1900-1910). Un fet coherent si veiem que les realitzacions, pràcticament totes florals, tenen una influència francesa. L’exemple és Josep Galtès i Cardús, pintor de la ciutat al qui se li atribueixen, gràcies a la família, un nombre notable de decoracions molt centrades en el sostres dels habitatges.

En general si que es pot dir que els interiorismes modernistes refermen la idea de la popularització d’aquest estil dins la societat igualadina, entrant en tots els àmbit de la vida quotidiana de la ciutat.

Passar a ► 1. Les decoracions d’interiors