1.2. Recorregut pels interiorismes més rellevants del modernisme igualadí

La primera decoració modernista rellevant a Igualada, i que encara es conserva, és la de Cal Vall Brufau (decoració 3) a la rambla de Sant Ferran, 48, en un edifici també modernista (fitxa 2) obra de Joan Alsina i Arús.

L’interior conserva tota decoració, tant pel que fa als sostres, terres i mobiliari, tot i que el mobiliari, en segons quines habitacions, té un punt d’eclecticisme estilístic.

Terres de tessel·la de Cal Valls Brufau

Els terres, excepcionals, són de tessel·la, únic a Igualada ja que generalment el modernisme utilitza la rajola hidràulica.

La característica més destacada de la decoració es troba en els sostres, pràcticament totes les habitacions el tenen decorat i tots són diferents. Per la signatura que hi ha en una de les parets s’atribueixen a Josep Ferran i Riba, fets l’any 1918. Tot i així es fa estrany que la casa no s’acabés de decorar fins divuit anys després de la seva construcció.

Del mateix 1900 és el primer teatre de l’Ateneu Igualadí (decoració, 2), amb una decoració modernista floral, influència clara de l’art nouveau. En aquest teatre, que es va incendiar l’any 1909, hi van intervenir, segon la documentació, l’escenògraf i pintor Salvador Alarma i Tastàs i l’escultor Josep Campeny i Santamaria[1], tot i que no està clar quines van ser les intervencions que va fer cadascun d’ells.

Marià Muguet i Mullerat va construir l’any 1901, edifici del carrer de l’Argent, 30 (fitxa 6). La primera planta encara conserva bona part de la decoració modernista, sobretot pel que fa als sostres.  Un està dedicat a la música, on podem veure unes noies dansant al so d’uns instruments tocats per uns puttis, uns àngels músics, i també hi ha la partitura dels segadors (decoració 4).

El sostre de la sala d’estar de Cal Baster (decoració 6) a la rambla del General Vives, 3 (fixa 17), té la pintura més realista de totes les decoracions modernistes d’Igualada.

Sostre de Cal Baster

Aquest sostre es va pintar l’any 1903, el mateix any que Bartomeu Camps i Puig decora el teatre, avui desaparegut, del Centre Moral i Instructiu de Sant Josep (decoració 7).

Del terrissaire i escultor Pere Massaguè i Esteve, a la casa que va construir l’any 1903 (fitxa 16) al carrer de la Soledat, 32, se sap que tenia una sala d’estar, en la que al sostre hi havia representat unes al·legories de la indústria, la música, l’arquitectura/arts i l’agricultura (decoració 8).

L’any 1904, Ignasi Colomer i Oms projecta, amb influències gòtiques, la remodelació del baptisteri de Santa Maria. Cal destacar-ne la volta, així com els escuts que hi ha a les parets laterals (decoració 9)

De la decoració de Cal Barrab/Ca la Mamita, al carrer de Costiol, 9 (1905 – fitxa 24), se’n conserva encara un sostre pintat on hi ha com element més significatiu la representació d’una libèl·lula. Aquest sostre està atribuït Josep Galtès i Cardús (decoració 10).

Del mateix Josep Galtès i Cardús són els sostres de Cal Font (1906 – decoració 13) i el de Cal Boladeras (1908-fitxa 35).  De Cal Font, al carrer del Clos 39-41, cal destacar-ne el que té un relleu floral circular amb flors de color blanc, escampades sobre una anella de color verd. En el sostre del portal de Cal Boladeras a la rambla del General Vives, 39, hi ha una representació floral i el vol d’unes orenetes (decoració 14).

Detall del sostre del portal de Cal Boladeras

De Cal Ratés (1908 – fitxa 34) carrer de Santa Maria, 10, cal destacar la llar de foc de marbre situada al menjador, on també hi ha un sostre pintat amb la representacions de temes de caça (decoració 15).

L’última decoració que situo en el primer període arquitectònic del modernisme igualadí és el segon teatre de l’Ateneu Igualadí (fitxa 3) , obra de Pau Salvat i Espasa, amb la intervenció en la decoració de Pere Coll, guixaire que fa les decoracions que avui encara podem veure al sostre del teatre (decoració 2).

Ja en el segon període trobem els sostres dels portals de Cal Monets, al carrer Sant Roc, 10-16 (1913-1914 – fitxa 43). En el del núm. 10-12 hi ha una representació floral, mentre que en l’altre, núm. 14-16, hi ha un paisatge amb un ramat d’oques en el primer terme, d’entre tots els sostres pintats que hi han a la ciutat aquest potser és el més curiós (decoració 16).

Un dels interiorismes més complet és el de Cal Capell, carrer Nou, 15 (1917-1918), projectat per l’arquitecte Ignasi Colomer i Oms. Tot i la restauració que va tenir en els últims anys, conserva encara l’estructura de l’escala, amb arcs asalmerats, obertures esglaonades i ferros decorats, així com la tribuna, un element referent de l’interiorisme modernista a Igualada, ja que és l’única que té tota l’estructura feta de vidres emplomats (decoració 19).

Tribuna de Cal Capell

L’última decoració a comentar és la del “El Foment, Casal popular d’Igualada” (antic Casino Foment) situat a la rambla de Sant Isidre, 14 (1920). Té una barreja una mica eclèctica. Cal destacar-ne els capitells de les columnes, una versió lliure dels d’estil jònic, que en la part superior hi ha una decoració floral que s’obre pel sostre amb unes formes ondulades.  També té uns quadres a les parets amb escenes de caça. Aquesta decoració s’atribueix a Salvador Alarma i Tastàs i Maurici Vilomara i Virgili (decoració 21).

Passar a ► 1.3. Catàleg, fitxes tècniques i descripció de les decoracions


[1] Salvador Riba i Gumà, L’Ateneu Igualadí de la classe obrera 1863-1939. Ateneu Igualadí. Igualada, 1988. p.72