4. Final (Interiorisme)

El modernisme que aspirava a reformar la totalitat dels productes, inserir en tota manifestació de l’art, amb la intenció clara de voler arrancar les obres art de llur caràcter restringit i aspirava a un món utòpic en el qual tots viuríem banyats en una bellesa permanent i total[1], va tenir una influència decisiva en les decoracions d’interiors i la producció d’utensilis quotidians.

A Igualada l’interiorisme modernista es manifesta en la decoració de botigues, en els interiors dels edificis (portals i escales veïns) i en els interiors dels pisos.

El període que abasta l’interiorisme coincideix amb el de l’arquitectura, des de finals del XIX fins a l’any 1920[2]. Potser en aquesta ocasió no es tant clara la divisió per etapes, ja que les decoracions presenten un mateix estil, molt més lligat al que seria la primera etapa del modernisme en general i del d’Igualada en particular. Un estil eufòric molt inspirat en l’art nouveau francès.

La naturalesa és la font d’inspiració, bàsicament les flors, amb colors suaus, “gammes esllanguides com ara el blau paó, el verd aigua, els malves i els grisos opalins”[3].

En les decoracions poques vegades trobem la figura humana com a protagonista, i si hi són, sempre representen els puttis de reminiscències barroques, és a dir un classicisme que no estarà en consonància en la avantguarda de l’estil, però sí en consonància en la interpretació de l’estil en una ciutat de comarques. No trobem tampoc simbolismes ni romanticismes.  Les decoracions o són naturalistes i quasi realistes, o esquemàtiques amb la utilització del coup de fouet com element identificatiu del producte als nous corrents. Hem de pensar que els artistes/artesans que tenim a Igualada són copiadors de models.

La decoració modernista es localitza tant en entitats socials com en cases particulars. Hi ha un total de dues entitats, mentre que de decoracions particulars un total de dinou, també trobem la decoració del baptisteri de Santa Maria.

Si parlem dels artistes i artesans que treballen a Igualada en aquest període, de molt pocs sabem la seva implicació directa amb les decoracions. Tot i que faig un repàs general dels que hi havia en aquell moment a la ciutat, no es pot acreditar la relació que hi podia haver entre ells i els arquitectes o mestres d’obres que feien les construccions. Les autories que se’ls hi atribueixen són més per les aportacions orals de descendents familiars, que per la documentació escrita. L’excepció és Ignasi Colomer i Oms, arquitecte, del que sí tenim bona part de la documentació dels seus projectes.

A les botigues no hi trobem cap constant decorativa, a més, a causa que avui s’han perdut totes i sols en tenim constància per fotografies amb blanc y negre, Per tant sols podem parlar de l’aspecte estructural no de l’aspecte cromàtic.


[1] Cirici Pellicer, A. El modernisme com a totalitat. Serra d’Or. Desembre de 1970. p. 37

[2]  Veure: Arquitectura: 1.2. Període i influències

[3] Maria Àngels Fontdevila Guinarts, Disseny i industria modernista. Dins “El Modersnime – Arts tridimensional. La crítica modernista” (Direcció: Francesc Fontbona) Edicions l’Isard. Barcelona 2003. p. 114