Fitxa 19 – Escorxador Municipal

ESCORXADOR MUNICIPAL – Carrer de Prat de la Riba, 45

Any de la construcció: 1903-1905 (veure plànols) – Any de la restauració: 2008-2009
Tipus d’edifici: Industrial – Escorxador
Propietari que fa la construcció i la restauració: Ajuntament d’Igualada
Arquitectes que projecten la construcció: Pau Salvat i Espasa /Isidre Gili i Moncunill [1]Arquitecte que fa la restauració: Enric Solsona i Piña
Edifici inclòs el Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic /Catàleg de la Ciutat d’Igualada
Vista general de l’escorxador en els inicis del segle XX (ACAN-AFMI)

Història

L’escorxador es va construir fora dels límits que tenia en aquell moment la ciutat, en el sector anomenat com a “ Foristeries de Sant Agustí”. Els terrenys eren propietat de Eusebi Castells i Reichacs[2]. Els plànols es van signar el desembre 1903 i ja s’hi treballava el setembre del 1904, segons es pot deduir de la sessió de l’Ajuntament del 28 de setembre[3].

Un punt que va causar controvèrsia va ser l’elecció d’arquitecte. En la sessió del 7 d’agost de 1902 es decideix que sigui Pau Salvat i Espasa[4], en aquell moment arquitecte municipal de la ciutat. Sembla que anteriorment el consistori s’inclinava per Isidre Gili i Moncunill [5]. Tant el projecte de l’escorxador com més tard el del mercat cobert els signen els dos arquitectes.

Els plànols de l’escorxador van ser aprovats el 27 de gener de 1904[6]. L’edifici s’inaugurà per la Festa Major, el 23 d’agost de 1905, tot i que encara no hi havia la recepció definitiva de l’obra. Els canvis[7] que es feren mentre es construïa van provocar alguna que altre discussió entre els membres de l’Ajuntament que retardaren la recepció, aquesta es va fer definitivament el 5 de juliol de 1906[8].

Descripció [9]

La superfície total dels terrenys on està construït l’escorxador, segons l’expedient d’obres, és de 13.250 m2. Els patis i les naus es distribueixen simètricament respecte l’eix perpendicular al carrer que passa per la porta principal i la nau central. Tenim, doncs, un edifici simètric, tant de planta com del conjunt de les construccions, on tots els espais es repeteixen a un cantó i l’altra de la nau central o principal.

La porta d’accés al recinte està resolta amb un arc escarser de totxo amb salmers de pedra. En la clau de l’arc, de pedra, hi ha la inscripció 1905, any de la inauguració de l’edifici. Sobre l’arc hi havia un rètol fet de rajoles blanques i verdes que deia: Matadero Municipal [10]. Passada a porta, i a cada cantó, hi ha dos edificis, un destinat a porteria i l’altre a l’administració.

Imatge de la porta d’entrada i de la façana de la nau principal ambas de la restaruraciô dels anys 2008-2009 (Fotografia: Lluís Solà)

La nau principal és rectangular, destinada a la matança de animals llanuts, als costats hi han dos departaments quadrats per a la matança de bous i porcs. En cossos separats, d’iguals dimensions, hi ha dues ales que estan unides al cos central per un passadís cobert que a la vegada condueixen a dos patis col·locats a cada costat de la nau central per la part del darrera.

El complex es tanca amb els despatxos destinats a veterinària, la sala d’autòpsies i dipòsit de pells.

Tot aquest conjunt edificis estaven envoltats per un passeig de ronda amb una amplada fins a 12 m. [11].

L’estructura de suport de la nau central com de les dues secundàries és de ferro, mentre que la dels corrals són encavallades de fusta.

En la decoració de l’escorxador s’utilitzen dos elements bàsics, el totxo i la pedra. El primer emmarcarà totes les obertures, mentre que el segon recobrirà els espais restants a mode d’aplacat.

L’arc més utilitzat es l’escarser, però també l’arc partit i la llinda, sobretot en la nau central.També hi trobem el salmer de pedra i la ceràmica verda per coronar els pilars de la reixa que voltava l’edifici i que avui en gran part han desaparegut.

El fet més interesant i transcendent de l’escorxador és la utilització dels elements estructurals com única decoració[12], incorporant dins l’arquitectura modernista local una nova visió decorativa, ja que fins el moment per decorar l’edifici s’aplicava elements externs a l’estructura bàsica “mode d’elements independents i fins i tot despresos de la concepció fonamental arquitectònica”[13].

A destacar: La funcionalitat en la distribució de les dependències a tot el conjunt de l’edifici.

Valoració

Cal valorar el fet que un edifici com l’escorxador i promogut per l’Ajuntament[14] es fes seguint l’estil modernista. Es va construir en plena eufòria del modernisme a Barcelona, quan per primera vegada es parla de “joies modernistes”, s’utilitza la paraula “modernismos” o Puig i Cadafalch traduint el tipus arquitectura i decoració que es feia per Europa utilitza el mot “Modernisme”[[15]

L’escorxador és un edifici  que no el situarem dins un modernisme eufòric, sinó que presenta una estabilitat i serenitat, potser a causa de ser un edifici industrial on la funcionalitat va prevaldre. Tot i així podem parlar de color i textures, ja que totxo llis es situat al costat de la pedra rugosa i acompanyat de la ceràmica verda.

Bibliografia

-Anoia, L’, Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Generalitat de CatalunyaDepartament de Cultura. Barcelona, 1997

-Castillo Álvarez-Cedrón, María Dolores del, Cent obres modernistes d’Igualada. Publicacions de l’Abadia de Montserrat-Ajuntament d’Igualada. Igualada, 2000

-Dalmau, Antoni, M. Teresa Miret, Mata Vives, Els carrers i les places d’Igualada – Nomenclàtor i història.  Revista d’Igualada. Igualada 2020

-Equip-5, Nº 12 L’escorxador I – Història. “ Igualada Periódico del Anoia”. Igualada 29 de juliol de 1978. n. 2510

-Equip-5, Nº 13 L’escorxador II – Edifici Modernista. “Igualada Periódico del Anoia” Igualada 12 d’agost de 1978. n. 2511

-Equip-5, Nº 14 L’escorxador III – Abandó. “ Igualada Periódico del Anoia” Igualada 26 d’agost de 1978, n. 2512

-Lacuesta, Raquel-Xavier González Toran-Lluis Casals, Modernisme a l’entorn de Barcelona, arquitectura i paisatge. Diputació de Barcelona-Xarxa de municipis. Barcelona, 2006

-Llacuna i Ortínez, Pau, L’Arquitectura modernista a Igualada, Miscellanea Aqualatensia /3. CECI. Igualada, 1983

-Llacuna i Ortínez, Pau, Itineraris per Igualada-L’eixample i les foristeries. Volum 2.  Ajuntament d’Igualada-Òmnium Cultural. Igualada, 1996

-Nou escorxador.”El Igualadino”. Igualada 27 d’agost de 1905. Any 2. n. 54

-Nou escorxador. “ Nova llevor”. Igualada 2 d’agost de 1905. Any 1. n. 15

-Nou escorxador públich. “Sometent”. Igualada 24 d’agost 1905.  Any 1. n. 13

Passar a ►fitxa 20

Tornar a⏎ 2.2. Catàleg, fitxes tècniques i descripció


[1] ACAN-AMI, Lligall (Secretaria) núm. 937.

[2] ACAN-AMI, Llibre d’actes 1904-1905 90V.

[3] ACAN-AMI Llibre d’actes 1904-1905, 131 R/V. En la sessió del 28 de setembre trobo la primera referencia a la construcció de l’escorxador, quan el Sr. Camps presenta una moció demanant que l’arquitecte municipal visiti les obres de l’escorxador setmanalment per resoldre possibles dubtes.

[4] ACAN-AMI, Llibre d’actes 1902, volum 2 85R.

[5] ACAN-AMI, Llibre d’actes 1902, volm. 2 80V-81R.

[6] ACAN-AMI, Llibre d’actes 1904-1905, 14V.

[7] Els canvis van ser entre altres: la variació del sòcol en algun estable, que els edificis destinats a porteria fossin habitables, variacions en les finestres i persianes, etc. ACAN-AMI, Llibre d’actes 1904-1905, 164V.

[8] ACAN-AMI, Llibre d’actes 1904-1905, 179V  El 24 de febrer de 1905 “Se acuerda abonar cierta cantidad al constructor del matadero por variaciones de los mismos, se trata de variaciones de la entrada, casa de administración i portería; las obres suben 1.279,30 ptas.” 17 de novembre de 1905, hi ha una moció presentada pel Sr. Gassó en el que denuncia que s’han incomplert les bases 27 a la 37, i la 58 del plec de condicions de contractista. També fa constar que en el núm. 26 del 3 desembre de “El Igualadino” hi ha una noticia on s’explica les irregularitats que el contractista i els fusters en la intervenció a l’escorxador.

[9] La descripció de l’escorxador es fa seguint els plànols de construcció, no segons el seu estat actual.

[10] Després de la restauració de l’any 2008-2009 no s’hi va tornar a col·locar.

[11] ACAN-AMI, Lligall (Secretaria) núm. 937.

[12] Aquí cal recordar l’edifici de la Electra Igualadina que té uns plantejaments formals que segueixen aquest paràmetres.

[13] Oriol Bohigas, Reseña y catálogo de la arquitectura modernista. Editorial Lumen. Barcelona, 1973. p. 253.

[14] Recordem que l’Ajuntament per poder pagar l’obra va fer un préstec públic  de 150.000 pessetes que van cobrir els igualadins. (ACAN-AMI, Llibre d’actes 1902, volum 2 81R-V)  Aquest préstec es va aprovar  el 12 de febrer de 1904. (ACAN-AMI, Llibre d’actes 1904-1905, 23R-27R).

[15] Oriol Bohigas, Reseña y catálogo de la arquitectura modernista. Editorial Lumen. Barcelona, 1973.  p. 86.