3.2. Recorregut pels elements gràfics més destacats del modernisme igualadí

Els primers impresos els trobo a finals de segle XIX a l’Ateneu Igualadí amb la utilització de les caplletres de la foneria Neufville. Són elements molt puntuals.

El programa de Festa Major del Cercle Mercantil, l’any 1901, ja té  unes clares característiques modernistes. De totes maneres, l’element més important d’aquest principis de segle és la publicació que va fer J. Prats, un mètode que ensenyava a acolorir fotografies nomenat Procedimiento Iris que tenia un dibuix de Gaspar Camps amb una clara influència Art Nouveau.

Tots i els antecedents d’altres anys, el programa i el cartell oficial de la Festa Major de l’any 1902 marquen un inici. La utilització del tipus de lletra Grotesca Fantasía de la foneria Neufville que trobem en la coberta d’aquest programa, estarà a partir d’aquells moment present en la majoria d’impresos analitzats, sobretot en els de la l’Ateneu Igualadí.

A partir del 1904, la producció d’elements gràfics va augmentant, tant pel que fa a la diversitat d’entitats que les apliquen en els seus programes, com a la quantitat que en trobem. Cal dir que quan parlo de característiques modernistes en aquests elements gràfics, bàsicament em refereixo a la incorporació en el disseny general d’una orla, una tipografia i esporàdicament una il·lustració.

L’any 1904  hi ha un dels impresos més significatiu dins el panorama local. El Centre Moral i Instructiu de Sant Josep organitza uns Jocs Florals. Per a l’ocasió imprimeix un díptic amb una portada asimètrica de clara influència oriental. Hi trobem tipografies tipus Grotesca Fantasía i una caplletra Caratteri Fantasía de la foneria Paolo Albé & Figlio i la tipografia Gótico Incunable Antiguo de la foneria Antonio López. Va ser imprès per la Impremta Poncell. 

Els primers elements gràfics de tipus particular també pertanyen a aquests anys. L’any 1904 tenim la targeta que els amics d’Anton Miserachs i Vallès[1] editen per acompanyar el regal de casament.  Un any més tard, 1905, es publiquen els primer recordatoris de primera comunió, estampes de catàleg que tenien un origen francès .

Amb una forta influència Art Nouveau l’any 1906 l’Ajuntament edita un programa de Festa Major amb coberta i 12 pàgines i amb un format molt allargat. La coberta té una decoració centrada en una dona que aixeca el llorer i les palmes. Per sobre l’escut de la ciutat i les paraules Festa Major. El conjunt té una decoració floral amb profusió de corbes i de daurats. 

El 1907 i 1908 són dos dels anys amb més producció gràfica. L’any 1907 és un any clau en el modernisme igualadí[2]. És l’any en que es publica el primer volum de la Història d’Igualada de Joan Segura, que aportarà per mitjà de les seves il·lustracions un bon grapat d’artistes de l’entorn barceloní[3].

Molts d’aquest artistes, aquest mateix any, participen en l’exposició de Belles Arts que organitza a l’Ateneu Igualadí per Pere Borràs i Estruch, un personatge que anirem trobant en aquest estudi ja que va ser un dels impulsors culturals de la ciutat. 

Del 1907 és també el programa oficial de Festa Major[4]. Editat i imprès per la Impremta Poncell, és un petit llibret de 88 pàgines més coberta. A la coberta hi trobem la reproducció d’un relleu fet expressament per Dionís Renart i García. El tema central és una dona recolzada en una pilastra llegint un llibre. Interiorment en el programa s’hi pot veure una àmplia utilització d’orles, caplletres i tipografies, de la foneria Paolo Albé & Figlio, que s’utilitzen per compaginar anuncis i pàgines de text.

Els germans Dionís i Joaquim Renart i García van col·laborar diverses vegades amb  la Impremta Poncell,. Joaquim Renart i García va fer la portada del programa de Festa Major de l’any 1915 i dibuixa també la marca de l’Impremta Poncell .

Significatius en aquest període, 1908, són els elements gràfics que s’imprimeixen en la commemoració del centenari de les “Jornades del Bruc”. El programa apaïsat, reprodueix l’esquema del de la Festa Major de l’any 1907, un llibret de 106 pàgines on es combinen anuncis, programa d’actes i escrits d’història, que té una coberta on reprodueix un relleu de l’escultor Josep Campeny i Santamaria i que en el seu interior s’hi poden veure alguns dels dibuixos que il·lustren la Història d’Igualada.  

L’any 1912 torna a ser un any amb molts exemplars amb elements gràfics modernistes. En aquest any tenim moltes mostres de papereria comercial, que incorporen orles florals que rodegen el nom comercial.

L’element gràfic més significatiu de l’any 1912 és la coberta especial per l’edició del número extraordinari del Boletín de la Càmara Agrícola Oficial de Igualada y su Comarca, editat el mes de febrer amb motiu de la celebració de l’Assemblea de la Unió de Viticultors de Catalunya. Imprès per la Impremta Poncell té una il·lustració de Joaquim Renart i García on hi podem veure un parell d’homes amb tors nu que encaixen les mans vorejats per una garlanda de flors. És un dels pocs exemples a Igualada de il·lustració amb la representació de figures masculines.

Si parlem de les publicacions, al llarg de tots aquests anys, tant l’Ajuntament com les associacions en van editar utilitzant tipus de lletra, orles i il·lustracions. De les associacions són estatuts o reglaments, de l’Ajuntament informació sobre els emprèstits públics o el règim interior. Hi ha publicacions més destacades, com el llibre Efemèrides igualadines de Gabriel Castellà Raich (1906) amb una coberta asimètrica amb decoració floral editada per la Impremta Poncell, o el carnet guia del XVI Congrés de la Federació Agrícola Catalana –Balear, celebrat a Igualada l’any 1913, un programa de 36 pàgines més cobertes, que oferia al visitant informació històrica i turística de la ciutat i el programa d’actes.

L’any 1914 l’Ateneu Igualadí celebra les seves noces d’or. En el programa de la festa Major hi trobem per primera vegada el nou escut de l‘entitat. Una composició simètrica amb l’escut de la ciutat i el rusc símbol de l’Ateneu vorejat per unes formes florals ondulares, dissenyat per Pere Borràs i Estruch.

A partir del 1915, es van repetint els esquemes, la producció d’elements gràfics es manté amb una certa constància centrada en el programes d’activitats majoritàriament de l’Ateneu Igualadí. D’aquesta etapa es pot destacar la portada del programa de Festa Major de l’any 1917 on hi ha la reproducció d’un relleu de Dionís Renart i García.

Durant el anys vint encara trobem recordatoris de primera comunió i de defunció. Cal recordar que durant tot el període analitzat, molt més en el primer decenni, les associacions de tipus religiós van editar molts elements gràfics, sobretot invitacions per a processons així com programes d’activitats.

L’any 1930, en un moment ja de baixa, hi ha el que segurament és l’últim element gràfic del modernisme a Igualada, el programa de celebració del primer centenari de l’Oració de les 40 hores. Reprodueix una il·lustració, que ja s’havia utilitzat l’any 1915, de clara inspiració simbòlica.

Resumint, doncs, es pot dir que associacions, institucions, empreses i particulars igualadins, van utilitzar majoritàriament el modernisme, amb més profusió durant el primer decenni del segle XX , que té un manteniment fins a meitat en el anys vint i un degoteig d’elements fins el 1930.

Passar ► 3.3. Relació de les entitats, institucions, associacions, empreses i particulars amb impresos modernistes


[1] Anton Miserachs i Vallès era l’editor de la revista Zapatería Práctica que s’editava aquells anys. Veure: 7.3. Anàlisis de publicacions amb capçaleres tipogràfiques

[2] Veure: El 1907 un any clau en el modernisme igualadí

[3] Recordem que aquest mateix any es fa l’exposició de Belles Arts per la Festa Major a l’Ateneu Igualadí, en la que hi participen també part d’aquests artistes.

[4] Veure 9.11. Programes oficials de Festa Major