7.3. Anàlisis de les publicacions amb capçaleres tipogràfiques

ZAPATERÍA PRÁCTICA
Revista mensual ilustrada
Mensual
Any: 1903 – 1915
Impremta: Nicolau Poncell[1]

Capçalera tipogràfica: La tipografia modernista en aquest revista es troba en el subtítol de la publicació: Revista Mensual Ilustrada realitzat amb una tipografia semblant a la Grotesca Fantasía que utilitza normalment la Impremta Poncell. Aquest mateix títol i tipografia es mantindrà tots els anys de publicació. L’últim número va sortir l’any 1915[2].

Interior: En el cos general del redactat de la revista, quan es vol destacar un dels titular s’utilitza també l’esmentada Grotesca Fantasía[3] i també la tipografia Grotesca modernista de la foneria Antonio López [4]. L’article de portada, que obre cada número, comença amb una caplletra de la foneria de Paolo Albé & Figlio, que en el primer número de la revista tenia una característiques modernistes molt marcades amb decoració floral[5], mentre que a la resta de números s’utilitza una tipografia amb unes decoracions florals més lineals[6]. Els titulars són també remarcats amb sanefes lineals i florals, que també són utilitzades pel enquadrar els anuncis grans[7].

Il·lustracions: Les il·lustracions que té la revista són purament descriptives dels articles tècnics. En trobo dues: una, la capçalera de secció Variedades[8] i l’altre la de la Sección Técnica[9]. Aquestes capçaleres són totalment asimètriques, presidida per una llegenda amb el nom de la secció. A l’esquerra hi ha la il·lustració dins una circumferència que està envoltada d’un ramatge de flors. 

Làmines: En cada número de la revista hi anava encartada una làmina amb un model de sabata que s’explicava a la revista. Aquestes làmines normalment eren en blanc i negre però en ocasions també n’hi havien en color o a dues tintes. En molts de casos les imatges de les làmines van emmarcades amb unes sanefes a vegades lineals i altres vegades florals.


PATRIA
Setmanari Autonomista
Setmanal
Any: 1906 – 1911 
Impremta Nicolau Poncell[10]

Aquesta publicació té dues capçaleres. Inicialment va tenir una capçalera tipogràfica i a partir del segon any la capçalera va ser il·lustrada. Aquí ara comentaré la capçalera tipogràfica, el comentari de la capçalera il·lustrada i de la resta de la publicació es troba a:  7.2. Anàlisis de les publicacions amb capçaleres il·lustrades.

Capçalera Tipogràfica[11]: La primera capçalera que té el setmanari es tipogràfica, la paraula “Patria”, amb totes les lletres amb majúscules i flaquejada per un detall geomètric-floral, ocupa tota l’amplada de la pàgina. Sota amb una tipografia tipus Grotesca Fantasía hi ha el subtítol: Setmanari Autonomista. Les separacions dels crèdits de la publicació estan fets amb un sanefa floral.  Aquesta capçalera perdura fins el 9 de novembre de 1907.


LA ICONOCLASTA
Hoja de propaganda Librepensadora
Número únic[12]
1909
Impremta Abadal[13]

Capçalera tipogràfica: La capçalera amb el nom ocupa tota l’amplada de la publicació. És la mateixa tipografia que ja s’utilitzà en la publicació Patria l’any 1906[14].

Interior: Trobem també la utilització de les tipografies Grotesca Fantasía i la tipografia Hispano Americana de la foneria Antonio López.


L’IGUALADÍ
Setmanari Republicà Autonomista
Setmanal
Any 1912 – 1923[15]
Impremta Abadal[16]

Capçalera tipogràfica: El nom de la revista ocupa tota l’amplada de la publicació, amb un tipografia de reminiscències gòtiques amb el acabaments corbes que va ser molt utilitzada per la Impremta Abadal[17]. 21 d’abril de 1923, comença la sèptima època i canvia la capçalera per una tipografia més rectilínia tot i que a cada cantó de les lletres L’Igualadí hi ha una sanefa de tipus secessió[18].

Portades: EL 21 de juliol de 1912, hi ha una portada dedicada a la “Festa Cívica” del 17 i 18 de juliol. El text esta vorejat d’una sanefa lineal de contorns entrellaçats i cubs. La mateixa portada es torna a repetir el 20 de juliol de 1913. L’any següent repeteix l’esquema  amb una sanefa més floral. El 20 de juliol de 1919, la sanefa que voreja el text es molt geomètrica, tot i que té un regust Secessió. El 18 de juliol de 1920, la portada en commemoració dels fets de l 17 i 18 de juliol  de 1873 reprodueix una poesia d’Àngel Rádium. El text esta vorejat per una sanefa floral.[19]

Interior: En la pàgina dels anuncis, generalment la última de cada número, hi podem trobar la utilització orles de tipus florals[20].


LLIBERTAT
Quinzenal tradicionalista
Quinzenal
Any 1915 – 1919 / 1924 – 1930
Impremta Poncell, en l’ultima època Impremta Bas [21]

Capçalera tipogràfica: A partir del segon any de la publicació fa un canvi en la capçalera, la paraula “Llibertat” flanquejada per un escut d’Igualada i unes “Flors de Lis” ocupa tota la part superior de la portada. Les lletres de Llibertat tenen unes característiques gòtiques amb uns acabaments molt ondulats[21].

Portades: El 7 d’abril de 1917, portada dedicada a la visita del bisbe de Vic Francesc Muñoz Izquierdo. La fotografia del bisbe esta emmarcada amb una orla floral. La mateixa orla i esquema compositiu, es torna a repetir en la portada dedicada al tercer centenari de de l’Escola Pia, i en el 1927 en el suplement extraordinari en commemoració del tercer centenari de Santa Maria[23].

Interior: Utilització d’orles en l’última pàgina dels anuncis[24]. En el suplement dedicat a Paquita Madriguera s’utilitza una caplletra[25].

Passar a ►7.4. Anàlisis d’altera publicacions perjudiques amb elements modernistes


[1] Teresa Miret i Solé, La prensa a Igualada (1808?-1982),  Volum 1, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Barcelona 1983, p. 125

[2] Zapatería Práctica, Any 13, Igualada 1 de setembre de 1915, núm. 141

[3] Zapatería Práctica, Any 1, Igualada 1 de maig de 1903, núm. 1, p.1

[4] Zapatería Práctica, Any 2, Igualada 1 de setmbre de 1904, múm. 17, p. 4

[5] Zapatería Práctica, Any 1, Igualada 1 de maig de 1903, núm. 1, p.1

[6] Un exemple el trobem a Zapatería Práctica, Any 3, Igualada 1 de juny de 1905, núm. 26, p.1

[7] Zapatería Práctica, Any 5, Igualada 1 d’agost de 1907. núm. 52, p. 7

[8] Zapatería Práctica, Any 2, Igualada 1 de maig de 1904, núm. 11, p.5

[9] Zapatería Práctica, Any 3, Igualada 1 de novembre de 1905, núm. 31, p. 3

[10] Teresa Miret i Solé, La prensa a Igualada (1808?-1982),  Volum 1,  Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Barcelona 1983, p. 161

[11] Patria, Any 1, Igualada 28 d’abril de 1906, núm. 1, p.1

[12] Teresa Miret i Solé, La prensa a Igualada (1808?-1982),  Volum 1, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Barcelona, 1983, p. 198

[13] La Iconoclasta, Any 1, Igualada 30 de maig de 1909, núm.1, p.1

[14] Patria, Any 1, Igualada 28 d’abril de 1906, núm. 1, p.1

[15] Tot i que hi ha una 8à. época a partir del 1933,  he fet el buidat des del 1912 al 1923, anys que entren en el periode estudiat.

[16] Teresa Miret i Solé, La prensa a Igualada (1808?-1982),  Volum 1, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Barcelona, 1983, p. 234

[17] La Iconoclasta, (1909); Patria (1906)

[18] L’Igualadí, 7ª época, Any 5, Igualada 21 d’abril de 1923, núm. 1, p.1

[19] L’Igualadí, 3ª época, Any 1, Igualada 21 de juliol de 1912, núm.32, p.1 – L’Igualadí, 3ª época, Any 2, Vilanova del Camí 20 de juliol de 1913, núm.47, p.1 – L’Igualadí, 3ª época, Any 3, Vilanova del Camí 19 de juliol de 1914, núm.100, p.1 – L’Igualadí, 5ª época, Any 2, Igualada, 30 de juliol de 1919, núm. 54, p.1 – L’Igualadí, 5ª época, Any 3, Igualada, 18 de juliol de 1920, núm. 106, p.1 –

[20] L’Igualadí, 4ª época, Any 1, Igualada, 3 de gener de 1915, núm.1, p.4

[21] Teresa Miret i Solé, La prensa a Igualada (1808?-1982),  Volum 1, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Barcelona, 1983, p. 257

[22] Llibertat, Any 2, Igualada 8 de gener de 1916, num. 30 p.1

[23] Llibertat, Any 3, Igualada 7 d’abril de 1917, núm.64, p.1 – Llibertat, Any 3, Igualada 1 de desembre de 1917, núm. 81, p.1 – Llibertat, Any 2 Segona época, Igualada, 19 de novembre e 1927, núm.41, suplement p. 7 i 12, 

[24] Llibertat, Any 1, Igualada 5 de gener de 1915, núm.1, p.4

[25] Llibertat, Any 4, Igualada 26 d setembre de 1918, núm. 103, Suplement Paquita Madriguera.