8.1. Els anuncis modernistes en les publicacions igualadines

L’anunci comercial té una tradició a Igualada que comença en les publicacions periòdiques dels segle XIX. Tal com passa a la resta de publicacions a Catalunya, aquests anuncis eren tipogràfics i acostumaven a ocupar l’última pàgina de les publicacions periòdiques[1].

A partir de la renovació gràfica que suposa el modernisme i dels canvis tècnics, l’anunci també té una transformació de tipus artístic[[2]. A Igualada aquesta transformació es deixa sentir molt tardanament. Si parlem de les publicacions periòdiques no serà fins el 1907 en el periòdic Patria, on hi ha anuncis amb tipus de lletres de caràcters modernistes. Un any més tard a l’Estandarte, ja hi haurà anuncis amb decoració d’orles i filets. Per tant podem dir que l’anunci modernista entra a Igualada amb un fort retard. Si la revista barcelonina Or i grana se la considera que clou l’era de l’anunci modernista i aquesta es va editar l’any 1906-1907[3], una vegada més, veiem com quan el corrent acaba a la capital, comença a Igualada.

Pàgina de publicitat del periòdic Patria quasi sense caràcters modernistes i pàgina de publicitat del periòdic El Estandarte amb orles florals i lineals modernistes

En el camp del petit imprès, l’anunci comercial no té una trajectòria històrica, el primer cas és el programa de la Festa Major de 1907, on hi ha anuncis intercalats en el text. Aquest programa crea un precedent que es repetirà en el programa Igualada Centenari de la Jornada del Bruch 1908 i en el programa de la Festa Major de l’any 1910.

D’anuncis se’n troben de dos tipus, els tipogràfics i els il·lustrats. Els tipogràfics sols utilitzen lletres, mentre que d’anuncis il·lustrats, hi ha els que sols tenen una decoració amb orles i els que la tenen amb una imatge. Aquests dos tipus d’anuncis es poden trobar tant en les publicacions periòdiques com en els programes.

En el anuncis tipogràfics el tipus de lletra més usat és la Grotesca Fantasía, aquest fet és coincident amb els anuncis comercials de Barcelona[4]. Els que en la composició utilitzen orles, pel fet que casi sempre estan impresos en la Impremta Poncell,  en la majoria dels casos són de la foneria de Paolo Albé & Figlio

Un dels exemples d’anunci amb il·lustració és el que reprodueix la imatge que Gaspar Camps va fer per a J. Prats per al seu manual Procedimiento Iris[5] en el programa de Festa Major de l’any 1907. També hi han els que reprodueixen objectes, com els anuncis dels fusters, fabricants i venedors de mobles, i per últim hi han els anuncis amb una fotografia com els que reprodueixen les façanes de les botigues. Gracies a aquests anuncis he pogut inventariar algunes les botigues amb decoració modernista que tenia la ciutat[6].

Anuncis il·lustrats. Procedimiento Iris, amb un dibuix de Gaspar Camps (Programa de la Festa Major 1907. S. Vidal Bisbal (Cal Perico) Fotografia de l’antiga botiga modernista (Programa Igualada Centenari de la Jornada del Bruch 1908

Per concloure cal dir que potser resulta una mica exagerat parlar d’anunci modernista a Igualada, com passava amb el cartell, l’anunci publicitari és bàsicament informatiu, la utilització de l’orla perimetral, que en general serà floral, serà la clau per decantar l’estil.

Passar a ►9. El petit imprès


[1] Aquest fet es pot comprovar anb les publicacions de finals del segle XIX com El Eco del Noya (1877-1880), El porvenir de Igualada (1882-1883), El Igualadino (1893). En aquestes publicacions, a l’última pàgina, hi han els anuncis comercials tipogràfics amb un simple filet que els separa.

[2] Es pot afirmar que els anuncis comercials, fins el 1880, amb la introducció del fotogravat eren generalment composicions tipogràfiques. El gravat de fusta i la litografia eren procediments massa cars per emprar-los en publicitat. Eliseo Trenc Ballester, Les arts gràfiques de l’època modernista a Barcelona. Gremi d’Indústries Gràfiques de Barcelona, Barcelona 1977, p. 169

[3] Eliseo Trenc Ballester, Les arts gràfiques de l’època modernista a Barcelona. Gremi d’Indústries Gràfiques de Barcelona, Barcelona, 1977, p. 173

[4] Eliseo Trenc Ballester, Les arts gràfiques de l’època modernista a Barcelona. Gremi d’Indústries Gràfiques de Barcelona, Barcelona, 1977, p. 178

[5] Veure: 4.2. Procedimiento Iris

[6] Veure: L’Interiorisme: 2.2. Catàleg, fitxes tècniques i descripció de les botigues