Arquitectes municipals

El primer tècnic municipal, en el que avui anomenaríem departament obres, en aquest període va ser Pau Riera i Galtés[1], anomenat “Facultatiu Municipal”. Era mestre d’obres i s’encarregava des de l’Ajuntament d’atendre al ciutadà pel que fa a les obres particulars. Era funcionari i cobrava un sou de l’Ajuntament. 

Uns anys més tard ja tenim la figura de l’Arquitecte Municipal [2], aquest era el que feia les obres extraordinàries del consistori, no tenia un sou fix i cobrava per projecte[3].

Entre 1898 i 1910 l’arquitecte municipal va ser Pau Salvat i Espasa [4], que va realitzar diverses obres com l’escorxador, el mercat cobert de carn, els jardins del cementiri, etc. Algunes d’aquestes obres les va fer conjuntament amb Isidre Gili i Moncunill. Sembla que Pau Salvat i Espasa tenia algun detractor en el consistori ja que va tenir alguna que altre desavinença. L’any 1910 es demana que l’arquitecte municipal ha de residir a la ciutat, Pau Salvat i Espasa dimiteix.

El 26 de gener de 1911 s’anomena arquitecte municipal a Francesc López i Pascual. Es fa per mitjà d’un concurs on s’havien presentat també Josep Coll i Bacardí i Josep Requesens i Molins. El consistori es decideix per Francesc López perquè era l’arquitecte municipal de Terol.[5] L’1 d’agost 1911, Francesc López deixa el càrrec ja que havia estat nomenat arquitecte del Ministeri Hisenda[6].

Josep Pausas i Coll es anomenat arquitecte municipal el 27 de setembre de 1911, tot i que no pot satisfer un dels requisits que se li exigia en el càrrec, el de fixar la seva residència a la ciutat. Com que no es va presentar cap més candidat i amb el compromís que Josep Pauses i Coll fixarà la seva estada a la ciutat tres dies a la setmana, s’accepta la seva sol·licitud [7].

Si Pau Salvat i Espasa junt amb Isidre Gili i Moncunill marquen el primer període del Modernisme, Josep Pausas i Coll marcarà el segon. Aquest arquitecte no tindrà cap mania en signar obres per a particulars sent a la vegada arquitecte municipal. És un dels arquitectes que més construeix, sobretot amb el boom arquitectònic que es va produir entre el 1919 i el 1920.


[1] Veure: 4.3. Relació dels arquitectes i mestres d’obres – Pau Riera i Galtès.

[2] Les ordenances municipal del 1894 ja recollia aquesta figura.

[3] ACAN-AMI, llibre de juntes 1907-1912  p.5 .

[4] Veure: 4.3. Relació dels arquitectes i mestres d’obres – Pau Salvat i Espasa.

[5] ACAN-AMI, Llibre d’actes 1910-1911, 134R-V .

[6] ACAN-AMI, Llibre d’actes 1910-1911, 182R .

[7] ACAN-AMI, Llibre d’actes 1910-1911, 195V .