2.3.1. Estructures dels edificis

Des d’un punt de vista estructural, és a dir, les formes utilitzades pels arquitectes i mestres d’obres, deixant a banda els elements decoratius, puc dir que no trobo moltes diferències entre els dos períodes. Ambdós fan un us generalitzat de les formes rectilínies, com els frontons, merlets, trencaaigües, etc.

Els merlets esglaonats coronant els edificis es repeteixen en tots dos períodes, quasi són un element estructural distintiu. Els trobem ja en l’edifici de Francesc Brufau i Valls (1900, fitxa 2) i encara s’utilitza l’adoberia modernista de Francesc Colom i Guix (1919, fitxa 55). El frontó que ja s’utilitza a Cal Sabaté (1902, fitxa 9), de manera molt abarrocada, el trobem també, encara que amb formes més simplificades, a Cal Borraset (1917, fitxa 49).

El mateix passa amb el trencaaigües que ja s’empren a l’edifici de Francesc Valls i Brufau (1900 fitxa 2) i que, amb formes més evolucionades i decoratives, formen part de la façana de Cal Borraset (1917, fitxa 49) i al final del període estudiat, en l’edifici de Ramon Sala i Ribera (1918, fitxa 53), amb unes solucions constructives que deixen petja en l’arquitectura igualadina

Junt a aquests elements rectilinis hem de sumar-hi la tipologia d’arcs més aviat plans i poc agressius. Així en el primer període hi ha un predomini de l’arc escarser, tot i que també hi ha alguns arcs rampants com a Cal Ratés (1908, fitxa 34).

En el segon període la llinda està present en quasi totes les construccions.  Hi ha comptades excepcions, com l’adoberia de Cal Pelfort (1917, fitxa 48), on podem observar-hi que les obertures estan resoltes amb arcs rampants encarats, i els edificis de Cal Balsells (1917, fitxa 50) amb uns arcs tudor o a Cal Poncell (1917, fitxa 51) amb un arc agut que presideix la façana. Una constant ambdós períodes són les llindes esglaonades presents en molts edificis. Aquesta tendència a les formes planes treu dinamisme a la composició general.

Una altra constant són els porxats de l’última planta que s’inspira en les masies catalanes[1]. Els trobem en moltes construccions tant en el primer període a Cal Sistaré (1903, fitxa 12) i a l’Agència Igualadina (1903, fitxa 13 ), com en el segon a Cal Palmés (1911, fitxa 37). Tot i així cal dir que les ordenances municipals en l’article 326[2], obligava a tenir una golfa. Aquest fet segurament condiciona l’existència d’aquesta estructura, en alguns casos és més visibles i en altres és present a la les façanes amb els espiralls del sota terrat.

Simetries i asimetries en els edificis modernistes

Com hem pogut constatar, al descriure les construccions, quasi totes són simètriques. La simetria ve marcada pels eixos d’obertures que, de forma aparellada, s’aniran sobreposant[3]. L’asimetria, en canvi s’aconsegueix, la majoria de vegades, amb les torrasses laterals, la més significativa és la de Cal Barrab-Ca la Mamita (1905, fitxa 24), però també per la composició de diferents tipus d’obertures en una mateixa façana tal com es pot trobar a Cal Sistaré (1908, fitxa 12).

La simetria es dóna per tal complir les ordenances municipals, que obligava, en els arranjaments, a respectar aquests eixos, i també a construir amb els mateixos materials i formes totes les noves obertures o aquelles que es traslladessin si hi ha existien[4]. Diferent és quan l’edifici era una nova construcció, un exemple n’és l’edifici de Cal Blai (1904, fitxa 21), que té obertures solucionades amb un arc carpanell, altres amb arc trevolat i també un arc partit, o l’edifici construït per a Josep Biosca i Vila (1904, fitxa 22)  que fa servir arcs salmejats en els pisos, mentre que a planta baixa tenen forma d’el·lipse plana[5].

Dels seixanta un edificis que analitzo la gran majoria són noves construccions, sols set presenten estructura asimètrica, mentre que quaranta dos la tenen simètrica. Hi ha onze edificis situats sota l’epígraf de “singulars” a causa de les característiques especials o la monumentalitat de la construcció, de totes maneres tant l’escorxador com el mercat, que estan el l’aparat edifici singular, tenen una voluntat clara de simetria tant sobre plànol com en la construcció final.

FAnyPropietari / RenomSASgArquitecte (A) Mestre d’Obres (M)
11899Cercle Mercantilx  Francesc de Borja i Sellés (A)
21900Francesc Valls i Brufaux  Joan Alsina i Arús (A)
3  1900Ateneu Igualadí  xPau Salvat i Espasa (A)
41901Manuel Fontx  Pau Riera i Galtés (M)
51901Miquel Rojas Cal Rojasx  Pau Riera i Galtés (M)  
61901Marià Munguetx  Pau Riera i Galtés (M)
71901Marià Ratés i Homs / Cal Ratésx  Isidre Pujol i Brull (A)
81902Jaume Mussons i Bisbalx  Pau Riera i Galtés (M)
91902Josep Sabaté i Duran / Cal Sabatéx  Joan Alsina i Arús (A) Salvador Oller i Pedrol (A)
101903Aleix Gabarróx  Isidre Pujol i Brull (A)
111903Josep Vich i Saumellx  Pau Riera i Galtés (M)
121903Francisca Sistaré i Gabarró / Cal Sistaré x Isidre Gili i Moncunill (A)
131903Francesc Ollé i Malet / Agencia Igualadinax  Isidre Pujol i Brull (A)
141903La Electra Igualadina  xIsidre Gili i Moncunill (A)
151903Josep Bartolí i Ferrerx  Ramon Ribera i Rodríguez (M)
161903Pere Massagué i Esteve / Cal Massaguéx  Antoni de Faceries i Marimón(M)
171903Llorenç Ferré i Jorba / Cal Bastéx  Antoni de Faceries i Marimón(M)
181903Domènec Oriol i Capdevilax  Pau Riera i Galtés (M)
191903Ajuntament d’Igualada / L’escorxador  xPau Salvat i Espasa (A) Isidre Gili i Moncunill (A)
201903Torre del Cotillairex  (Desconegut)
211904Josep Farrer i Llopart / Cal Blai x Isidre Gili i Moncunill (A)
221904Josep Biosca i Vilax  Pau Riera i Galtés (M)
231904Fidel Serra i Garrabou / Cal Fidel Serrax  Isidre Gili i Moncunill (A)
241905Bonaventura Marià i Prats / Cal Barrab    xIsidre Gili i Moncunill (A)
251905Francesc Vidal i Bisbal / Cal Pericox  Pau Riera i Galtés (M)
261906Escoles Piesx  Pau Riera i Galtés (M)
271905Miquel Ferrerx  Isidre Pujol i Brull (A)
281905Francesc Casadesús x Pau Riera i Galtés (M)
291905Ajuntament d’Igualada / El Mercat  xPau Salvat i Espasa (A) Isidre Gili i Moncunill (A)
301906Francesc Reixacs i Marbresx  Modest Feu i Estrada (A)
311906JRx  (Desconegut)
321907Josep Sabaté i Nadal x Enric Sagnier i Villavecchia
331907Francesc Baliu i Francolí  xIsidre Gili i Moncunill (A)
341908Marià Ratés i Homs / Cal Ratés x Isidre Gili i Moncunill (A)
351908Josep Albareda / Cal Boladerasx  Josep Masdeu i Puigdemasa (M)
361911Salinas y Mussonsx  Isidre Gili i Moncunill (A)
371911Antoni Baliu i Badia / Cal Palmésx  Josep Graner i Prat (M)
381911Magí Claramunt i Armejachx  Francesc López i Pascual (A)
391911Agustí Noguerax  Josep Pausas i Coll (A)
401912Josep Vidal i Carullax  Josep Masdeu i Puigdemasa (M)
411912Carme Ferreny i Sabaté vídua de Josep Sabaté / Cal Sabaté  xJosep Ros i Ros (A)
421912Andre Company i Calvetx  Ignasi Colomer i Oms (A)
431913Ramon Vives i Maixenchs / Cal Monetsx  Josep Pausas i Coll (A)
441907Pere Riba i Torrensx  Ignasi Colomer i Oms
451914Joan Balsells i Gubern / Cal Balsellsx  Ignasi Colomer i Oms (A)
461914Narcís Rojas i Mas / Cal Rojasx  Josep Pausas i Coll (A)
471916Josep Bové i Gubianesx  Pere Bosch i Cordela (M)
481917Josep Pelfort i Mussons / Cal Pelfortx  Josep Pausas i Coll (A)
491917Raó social Valls i Borràs / Cal Borraset  xJosep Pausas i Coll (A)
501917Joan Balsells i Gubern / Cal Balsellsx  Ignasi Colomer i Oms (A)
511917Nicolau Poncell i Sitges / Cal Poncell  xIgnasi Colomer i Oms (A)
521917Francesc Aguilera i Aguilera
Cal Brunzent
  xJosep Pausas i Coll (A)
531919Ramon Sala i Riberax  Josep Pausas i Coll (A)
541919Josep Adzet i Sanchox  Josep Pausas i Coll (A)
551919Francesc Martí i Segarrax  Josep Pausas i Coll (A)
561919Francesc Colom i Guixx  Josep Pausas i Coll (A)
571919Ramon Albareda i Miquelx  Josep Pausas i Coll (A)
581919Francesc Colom i Guix x Josep Pausas i Coll (A)
591919Cal Barrab x Josep Ros i Ros (A)
601920Joan Valls i Roca / Cal Roure  x(Desconegut)
611920Joan Valls i Roca / Mas Margarida
Cal Roure
  x(Desconegut)
   42712 

Es pot dir, doncs, que els arquitectes i metres d’obres que intervenen en el modernisme igualadí, no projecten unes construccions estructuralment innovadores i vistoses, sinó que seran més aviat conservadores i reposades. Si com he dit les ordenances municipals marquen sensiblement les construccions amb uns termes que afectaven a la creativitat, les arts decoratives i industrials, com veurem més endavant, tenen un paper protagonista en l’arquitectura i possibiliten trencar aquestes formes més rígides[6].

Característiques dels edificis segons la seva situació

Per la seva situació trobem tres tipologies: els edificis entre mitgeres, els situats en una cantonada i els que són exempts. La majoria d’edificis són entre mitgeres. Poques construccions estan situades en una cantonada i les edificacions exemptes més significatives són els edificis públics i d’entitats social.

Entenem com edificis entre mitgeres els que estan construïts en una illa de cases i flanquejats per altres edificacions. El mòdul de l’amplada és de cinc metres condicionat a la llargada de les bigues en el moment en què es parcel·là [7]. La majoria de vegades aquests edificis són construïts en un sòl urbanitzat en el segle XVIII o el XIX. Com hem vist la majoria de les construccions catalogades són entre mitgeres. Són habitatges però també trobem indústries. L’estructura general ambdós casos és pràcticament idèntica, tindran com a base de la composició els eixos paral·lels d’obertures i la majoria són simètrics. Pel que fa a les obertures, en el cas de les adoberies seran allargades i estretes per facilitar la circulació de l’aire i el assecatge de les pells. Les portes d’accés quasi sempre són laterals, sobretot en el habitatges, en el cas de la indústria pot variar ja que es combina amb la porta de carruatges. Un element comú en molts casos és la finestra balcó de l’entresol col·locada al costat.

Els edificis no són alts, no en tenim cap que passi de la planta més tres pisos, de fet les ordenances municipals en l’article 325 diu clarament que “las casas no podrán contener más que planta baja i cuatro pisos”, fent referència a l’article 322 que especifica que “Altura total de los edificios no execerá de diez y ocho metros y en ningún caso del doble del ancho de la calle”[8].

Els edificis situats en una cantonada, tant si són indústries com habitatges parteixen un esquema similar potenciant la part de l’angle amb una estructura que presideix la composició. Aquesta fórmula és molt evident en el primer període a Cal Barrab. Ca la Mamita (1905, fitxa 24), metres que en el segon la trobem a l’adoberia de Cal Balcells (1914, fitxa 45) i a la de Cal Sabaté (1912,  fitxa 41).

Per últim tenim els edificis exempts que no segueixen un patró. En aquesta tipologia hi han els edificis públics i les entitats socials que tindran uns esquemes distints segons les particularitats i funcionalitats.  També hi trobem els edificis mixtos com Cal Borraset (1917, fitxa 49) i Cal Poncell (1917, fitxa 51).

Passar a ► 2.3.2. Les arts decoratives i industrials


[1] Veure: 4. Els arquitectes , els mestres d’obres i els seus edificis / Graner i Prat, Josep/Comentari a l’obra.

[2] Veure: Apèndix 1 – Ordenances Municipals.

[3] La valoració si una façana és simètrica o asimètrica la faig , en la majoria del casos, a partir del primer pis, ja que a planta baixa, la situació de la porta d’accés  a l’edifici, dóna una estructura asimètrica.

[4] Ajuntament d’Igualada, Ordenanzas municipales. Art. 359. Imprenta Mariano Abadal. Igualada, 1894. p. 90.

[5] Constatem que aquests dos estan relacionats directa , Pau Riera i Gatés, o indirectament, Isidre Gili i Moncunill, amb l’Ajuntament. Aquest l´últim amb les col·laboracions amb Pau Salvat i Espasa.

[6] Teresa Macià, Paraments i revestiments en l’arquitectura modernista. Dins “El Modernisme” Francesc Fontbona (Direcció). A l’entorn a l’arquitectura. Volum 2.  Edicions l’Isard. Barcelona, 2002. p. 295.

[7]  Mieria Freixa, Terrassa entre el Modernisme i el Noucentisme. Tesi llegida a Barcelona, 1977.  p. 907-942.  L’amplada de 5 m. és explicada per aquesta autora a Terrassa a causa de la llargada d e la biga de fusta, tot i que a la meitat del segle XIX va ser substituïda per la de ferro, no es a canviar l’amplada del mòdul.

[8]  Veure: Apèndix 1 – Ordenances municipals.