El 1907 un any clau en el modernisme igualadí

Si des d’un punt de vista arquitectònic l’any 1907 no és un dels anys amb més construccions de tipus modernista. De totes maneres si que en aquest any es donen a la vegada un conjunt d’activitats i manifestacions d’un interès notable que fan que sigui clau dins l’estudi el primer període del modernisme a Igualada.

Pel que fa a l’arquitectura, a més de l’aportació de l’arquitecte Enric Sagnier i Villavecchia que ja he comentat, es construeixen edificis de tipus industrials el més destacable la fàbrica de Cal Baliu, situada entre el carrer de Sant Carles i el passeig de Mossèn Cinto Verdaguer, projectada per Isidre Gili i Moncunill seguint, en bona part, l’estètica de l’escorxador.

Però a més, en aquest any, hi ha tres fets que, tot i no tenir res a veure amb l’arquitectura, mostren com el modernisme havia entrat i estava en força en l’ambient local.

El primer fet significatiu és el programa oficial de la Festa Major, editat per l’Ajuntament d’Igualada i imprès per la impremta Poncell. A la portada hi ha una reproducció d‘un relleu, obra de Dionís Renart, que representa un figura femenina. En l’interior trobem gran profusió de sanefes i tipologies gràfiques, pensem que en aquest mateix any utilitzen aquetes topologies i sanefes en els programes de l’Ateneu Igualadí, les Escoles Pies, la Divina Pastora, els Caputxins, el Centre Catòlic d’Obrers, la Capella del Sagrat Cor, l’Apostolat de la Oració i el Centre Moral i Instructiu de Sant Josep. No és estrany, doncs, que l’Ajuntament en el seu programa oficial accepti la utilització de l’estil que tenia en aquell moment una gran popularitat[1].

Un altre fet important de l’any va ser “l’Exposició de Belles Arts” que es va fer a l’Ateneu Igualadí coincidint amb la Festa Major. Segurament es va fer per mimesis o imitació de “La Exposición Internacional de Bellas Artes e Indústrias Artísticas”[2] que es va realitzar a Barcelona aquell mateix any.

El promotor a Igualada va ser Pere Borràs i Estruch[3], un empresari igualadí molt influent en el panorama cultural local i ben relacionat en alguns cercles artístics de Barcelona. En aquesta mostra hi van exposar noms com Josep Berga i Boix, Modest Urgell i Inglada, Alexandre de Riquer i Ynglada, Josep M. Tamburini i Dalmau, Ramon Casas i Carbó, i escultures de Josep Campeny i Santamaria, entre molts altres. L’Ajuntament va comprar dos quadres un Urgell i un Berga[4].

L’edició del primer volum de “La Història d’Igualada” de Joan Segura[5] va ser també un dels esdeveniments importants. A més del que representava per a la ciutat de poder comptar amb una obra d’aquetes característiques, el llibre s’edita seguint, en gran part, els criteris modernistes en quan a la concepció de les composicions de les pàgines i dels autors que intervenen en les il·lustracions, com Eduald Canivell i Masbernat, Albert Pahissa, Jaume Llongueras i Badia, Alexandre de Riquer i Ynglada, Jaume Pahissa i el pintor igualadí Gaspar Camps i Junyent[6] que és qui fa més il·lustracions[7].

L’últim element interessant a destacar és el disseny del pendó del Centre Moral Instructiu de Sant Josep.[8]


[1] Utilitzo el verb “acceptar” perquè no està clar de qui era la iniciativa de la utilització de sanefes i tipografies modernistes, si del tipògraf (en aquest cas Impremta Poncell) o una voluntat de l’Ajuntament.

[2] Manuel Garcia Clavero, La V Exposición Internacional de Belles Arts i Indústries Artístiques. Departament d’història de l’art – Universitat de Barcelona. Treball de Màster 2015-2016 NIUB 15388472.

[3] Veure: Apèndix 2 – Biografies.

[4] El 8 d’agost de 1907, l’Ajuntament aprova en el ple, una despesa de 300 pessetes per comprar obres de les exposades a l’Exposició de Belles Arts que es farà per la Festa Major a l’Ateneu. Anomena a una comissió per tal que triï les obres. Aquesta comissió està integrada pels regidors  Ramon Guitart i Pons i Joan Llansana i Bosch i el pintor Bartomeu Camps. La proposta va ser aprovada per majoria de 7 vots i 1 en contra, el de Josep Bausili i Llobet, que va manifestar el seu total desacord en l’adquisició obres i de donar un ajut a l’exposició, al·legant que si es fa a aquesta exposició tindrà de fer-se en totes les que es facin a la ciutat. A més creu que les obres “no tendrán ninguna importancia ni valdran la pena ser visitadas, y que si tan interés hay para hacer ganar algo a los pintores podria llamárseles para pintar las puertas y regaderas de la casa Capitular”. (ACAN-AMI, Llibre d’actes de 1906-1908, 125V-127R).

[5] Joan Segura, Història d’Igualada. Impremta d’Eugeni Subirana. Barcelona, 1907 (Volum 1) Barcelona ,1908 (Volum 2)

[6] Veure: Apèndix 2 – Biografies

[7] Pau Llacuna i Ortínez, La història d’Igualada de Mn. Segura, un llibre modernista. “Revista d’Igualada”. Anoia, abril de 2011. n.37. p. 15-22

[8] La imatge del pendó es troba en el programa que va editar el Centre Moral i Instructiu de Sant Josep en motiu de la seva estrena el 19 de març de 1907. BCI-Fons local – núm 0 Cultura-Associacions/Ateneu Igualadí.