3.1. Els arquitectes i mestres d’obres del modernisme igualadí

Entre arquitectes i mestres d’obres, el modernisme igualadí té un total de dinou autors, dels quals onze són arquitectes, set mestres d’obres i un enginyer.

En el primer període tenim un total de dotze autors, mentre que en el segon en tenim set. Els arquitectes i mestres d’obres del primer període van construir un total de trenta sis edificacions mentre que en el segon en tenim vint-i-cinc.

Per data de naixement els arquitectes i mestres d’obres del primer període són:

1841-1907Pau Riera i GaltésMestre d’obres
1851-1930Josep Masdeu i PuigdemassaMestre d’obres
1858-1931Enric Sagnier i VillavecchiaArquitecte
1860-1954Francesc B. Sellés i VilaróArquitecte
1869-S/DIsidre Gili i MoncunillArquitecte
1870-1933Modest Feu i EstradaArquitecte
1871-1936Josep Pujol i BrullArquitecte
1872-1911Joan Alsina i ArúsArquitecte
1872-1907Salvador Oller i PedrolArquitecte
1872-1923Pau Salvat i EspasaArquitecte
S/D-1918Ramon Ribera i RodríguezMestre d’obres
S/DAntoni de Facerias i MarimónMestre d’obres

En el segon període:

1844-1930Josep Graner i PratMestre d’obres
1872-1928Josep Pausas i CollArquitecte
1878-1967Ignasi Colomer i OmsArquitecte
1885-1951Josep Ros i RosArquitecte
S/DFrancesc López i PascualArquitecte
S/DPere Bosch i CordelaMestre d’obres
S/DJulio RedondoEnginyer

L’arquitecte amb més obra és Josep Pausas i Coll, que pertany al segon període. D’aquest autor catalogo dotze construccions. El segueix Pau Riera i Galtés, mestre d’obres del primer període, amb un total de deu construccions. Es dóna la paradoxa que el primer era l’arquitecte municipal i el segon el facultatiu d’obres municipal, per tant exercien un càrrec públic i a la vegada feien obra privada.

Pau Salvat i Espasa també fa aquest doble joc les dues vegades que va construir el teatre Ateneu. En la resta d’obra pública (escorxador i mercat) la fa amb Isidre Gili i Moncunill. Aquest l’arquitecte, amb nou construccions, signa bona part dels edificis modernistes més notables de la ciutat, alguns del quals, historiadors contemporanis, atribueixen Pau Salvat i Espasa[1].

Des d’un punt de vista local, de tots els arquitectes i mestres d’obres citats, sols dos són igualadins, Pau Riera i Galtés (primer període) i Ignasi Colomer i Oms (segon període).

D’alguns arquitectes i mestres d’obres coneixem l’any de llicenciatura. Els del primer període es llicencien en el segle XIX, mentre que els del segon període són tots de principis del segle XX.

Relació del arquitectes i mestres d’obres i  els anys de llicenciatura

Josep Masdeu i Puigdemassa1872
Ramon Ribera i Rodríguez1873
Enric Sagnier i Villaveccia1882
Francesc B. Sellés i Vilaró1893
Isidre Gili i Moncunill1893
Modest Feu i Estrada1893
Pau Salvat i Espasa1894
Joan Alsina Arús1895
Josep Pujol i Brull1899
Josep Pausas i Coll1906
Ignasi Colomer i Oms1906
Francesc López i Pascual1906
Josep Ros i Ros1911

Vists els anys de llicenciatura i sabent que l’escola de mestres d’obres a Barcelona es va fundar l’any 1850 i la d’Estudis d’Arquitectura l’any 1875, es pot pensar que tots els arquitectes i mestres d’obres van estudiar a la Ciutat Comtal. Si fos així, cal tenir present que, pel que fa als arquitectes, segurament van tenir com a professor i com a director de l’Escola d’Arquitectura a Lluís Domènech i Montaner arquitecte clau en el modernisme català. Segons diu Josep Maria Montaner, les noves temàtiques que s’impartien en la docència de l’Escola d’Arquitectura i que esdevingueren essencials en l’arquitectura de la segona meitat del segle XIX foren: el predomini de la racionalitat constructiva i la integració de les formes arquitectòniques dels nous avenços tècnics i materials; el desenvolupament d’una nova societat, basada en la producció massiva que necessitarà d’una arquitectura de la qualitat que es dediqui a la repetició de models establers – l’habitatge de lloguer- i a la producció agrícola, comercial i industrial [2] aquests conceptes són visibles a Igualada, sobretot pel que fa a la racionalitat, la construcció d’edificis de habitatge de lloguer i edificis l’ús comercial i industrial.

Passar a ►3.2. Construccions a Igualada versus contruccions a Barcelona


[1] Veure: 3.4. Pau Salvat i Espasa, Isidre Gili i Moncunill: Què és de qui? .

[2] Jaume Aymar, El Ferment d’una arquitectura diferent, Dins “El Modernisme” Francesc Fontbona (Direcció). A l’entorn a l’arquitectura. Volum 2.  Edicions l’Isard. Barcelona, 2002.p. 14-15.